.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«qui no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això:
«No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu?
Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit.
Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

Is 43,16-21

Salm Responsorial

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! 

Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria, 
de crits i de rialles R

Els altres pobles es deien: 
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, 

amb quin goig ho celebrem! R

Renoveu la nostra vida, Senyor. 
Com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, 
criden de goig a la sega.  R

Sortien a sembrar tot plorant, 
emportant-se la llavor; 
i tornaran cantant d’alegria, 
duent a coll les seves garbes.  R

Sl 125,1-6 (R.: 3)

Lectura de la carta de sant Pau al cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts.
No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Fl 3,8-14

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava.
Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?»
Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.»
Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?»
Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

Jn 8,1-11

"Jesús perdona sempre"

Llegim a l’evangeli una de les escenes més boniques. Es tracta del cas d’una dona sorpresa en adulteri (i per què no porten també a l’home?). Els mestres de la Llei acusen: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les aquesta dones. I vós ¿què hi dieu? I l’evangelista afegeix: Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. La cosa era clara: si diu que se l’ha d’apedregar, Jesús serà un escriba més que només aplica la llei; si diu que no, s’oposa al gran legislador Moisès. Què fa Jesús? No acusa ningú. Simplement, després de dibuixar a terra, diu: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres. Si sou tan amants de la llei, vol dir que sou innocents! Si és així tireu la primera pedra. Ells quan van sentir això s’anaren retirant l’un darrera l’altre fins que Jesús es queda sol amb la dona: ¿Ningú no t’ha condemnat? Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més. Jesús no vol la mort del pecador, sí la seva conversió. Podríem aplicar a aquesta escena les paraules d’Isaïes (que es refereixen segurament al poder creador de Déu que és l’únic que pot ajudar Israel o potser al retorn d’Israel de l’exili) però que expliquen molt bé l’actitud de Jesús: No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer. Aquesta cosa nova és l’amor i la misericòrdia de Déu envers tots els pecadors. I Pau dirà que ho considera tot escòria a canvi de guanyar Crist. I per això afirma: No soc just gràcies a una justícia guanyada perquè he observat la Llei, (la llei que volien aplicar els escribes) sinó gràcies a haver cregut en Crist que ens ensenya precisament l’amor i la misericòrdia que van molt més enllà de la llei. Jesús no condemna els pecadors: els hi ofereix la possibili tat de tornar a viure plenament com a fills de Déu.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES